dilluns, 28 de febrer del 2011

ACTIVITAT 4:



Una mica d'hisotria....La Petita Serenata Nocturna K. 525 en Sol Major (Eine kleine Nachtmusik en alemany) és una serenata per a quintet de corda format per violí I i II, viola, violoncel i contrabaix, composta per Wolfgang Amadeus Mozart el 1787.
El seu primer moviment és un dels temes més coneguts de la música clàssica.
L'obra és contemporània a la mort de Leopold Mozart, pare del compositor, i de l'òpera Don Giovanni. Està datada el 10 d'agost del 1787 i originalment tenia 5 moviments, amb un primer minuet després de l'allegro, que fou suprimit i del qual no tenim notícia. La partitura s'edità el 1827 i el manuscrit es va retrobar el 1943.
Aquest original té escrites quatre parts on el contrabaix dobla el violoncel una octava baixa tota l'obra. Aquesta serenata ha estat interpretada molt sovint amb orquestra de corda.

  • Quins intruments hi toquen?
- I i II violi
-Viola
-Violoncel
-Contrabaix

  • c) De quin segon a quin estan les següents parts?
    • Tema A (exposició, 1r cop):  00:00 - 00:36
    • Tema b1 (exposició, 1r cop):  00:53 - 01:06
    • Tema b2 (exposició, 1r cop) : 01:06 - 01:34
    • Desenvolupament : 03:22 - 03:59
    • Pont (reexposició) : 03:59- 04:44
    • Coda final (reexposició) : el que queda
d) En quins temes està basat el desenvolupament?

el compostior era un bromista i feia preguntes i respostes tot jugant amb la musica. era un crack!
e) En la coda final hi ha un petit joc musical. En què consisteix?
ACTIVITAT 3:
 a) Escriu en el teu bloc l'esquema de la forma sonata tal i com l'hem treballat a classe.
   Forma sonata: 
  S'aplica a totes les combinacions instrumentals
  •   Instrument - sonata
  •   Orquestra - simfonia
  •   Orquestra solista - concert
  •   Altres - quartet
ACTIVITAT 2:
Sonata classica: (de l'italià suonare, 'sonar'), composició musical per a un o més instruments. D'una banda, el terme forma sonata es refereix a l'estructura musical dels primers moviments de les sonates i dels gèneres relacionats amb ella en els segles XVIII i XIX. Però també des d'intervinguts del segle XVIII, el terme sonata ha estat utilitzat generalment per a les obres de tres o quatre moviments per a un o dos instruments, com succeeix en les sonata per a piano (solista) o amb la sonata per a violí (per a violí amb un instrument de teclat). Se solen usar termes distints al de sonata en obres que presenten la mateixa disposició però que estan compostes per a altres combinacions instrumentals; per exemple, la sonata/per a orquestra es diu simfonia, la sonata per a un instrument solista es diu concert, i la sonata per a quartet de cordes es diu quartet de cordes .

Simfonia:(del grec, syn, 'junts'; phone, 'so'), en música, composició orquestal que sol constar de quatre seccions contrastantes cridades moviments i, en algunes ocasions, temps. La denominació es va aplicar per primera vegada en el segle XVI als interludios instrumentals de formes com la cantata, l'òpera i el oratorio. Un exemple notable és la 'Simfonia pastoral' del oratorio El Mesías (1742) de Georg Friedrich Händel. La simfonia en el seu sentit modern sorgeix al començament del segle XVIII.

Un concert és una audició pública o privada d'una o més obres musicals. Els primers concerts, precursors dels concerts actuals, els trobem a les acadèmies italianes, en l'activitat dels Collegia musica i de les capelles de música.
El concert tingué una vida regular a partir del segle XVIII a nombrosos països occidentals i experimentà un gran desenvolupament a l'època industrial quan es popularitzà i deixà d'ésser fonamentalment de tipus privat per esdevenir de caire públic.
A Catalunya, el concert públic s'inicià a Barcelona a la darreria del segle XVIII. Les principals associacions que celebraren concerts foren la Societat Filharmònica (1844-57), la Societat de Concerts Clàssics (1866), la Societat Barcelonina de Quartets (1872) i la Societat de Concerts (1880).

Un quartet de corda classic és un conjunt instrumental de quatre instruments de corda, normalment dos violins, una viola i un violoncel, o bé una peça musical escrita per a aquest conjunt.

diumenge, 27 de febrer del 2011

EL CLASSICISME (I): LA MÚSICA INSTRUMENTAL

ACTIVITAT 1:
  • Explica la diferència entre "monarquies absolutes" i "despotisme il·lustrat".  
En la monarquia absoluta no existeix cap divisió de poders, ja que la font d'ells és el mateix sobirà i aquest no ha de respondre davant ningú pels seus actes. Tot i que el poder judicial hagi pogut tenir en el decurs de la història d'aquests tipus de règims una autonomia relativa en relació amb el sobirà - a diferència dels poders executiu i legislatiu, que per definició són el sobirà en persona - el dèspota podia canviar les decisions o dictàmens dels tribunals en última instància, o bé reformar les lleis per a la seva necessitat o desig.
  •  Explica el significat de la frase "tot per al poble però sense el poble"
Significa que les decisions les pendran amb el poble, pero sense pensar en ells, ho faran tot per benefici propi.

  • Copia el video:

dimarts, 22 de febrer del 2011

COMPOSITORS

JOHN KANDER HAROLD
John Kander Harold (18 de març de 1927) és el compositor d'una sèrie de musicals com a part de l'equip de compositors de Kander i Ebb. Kander va néixer a Kansas City, Missouri, fill de Berenice (nascuda Aaron) i Kander Harold S. [1]. Kander va assistir a la Pembroke de Camp-Day School i el Col.legi Oberlin abans d'obtenir un mestratge en la Universitat de Columbia, on va ser un protegit de Douglas Moore i va estudiar composició amb Jack Beeson.
Kander començar la seva carrera a Broadway com a pianista substitut assaig de West Side Story. El director d'escena de West Side Story preguntar Kander per jugar les audicions per al seu pròxim espectacle, gitana. Durant les audicions, Kander es va reunir amb el coreògraf Jerome Robbins, qui va suggerir que Kander compondre la música de ball per al show en 1959. Després d'aquesta experiència, va escriure els arranjaments de ball per Irma la Douce el 1960.



ANDREW LLOYD WEBBER
Andrew Lloyd Webber, Baró Lloyd-Webber (Londres, Regne Unit 22 de març de 1948) és un compositor de teatre musical, conegut per a compondre obres clàssiques del gènere, com Jesucrist Superstar, Joseph i l'increïble abric en technicolor i Cats.
El 1995 li és concedit el premi Praemium Imperiale, una distinció que reconeix els mèrits d'artistes en diferents camps, com la pintura, música, escultura, cinema i arquitectura. El premi va ser creat en 1989 per la «Japan Art Association». Aquesta distinció es lliura en una cerimònia al Meiji Memorial Hall de Tòquio que té lloc en el mes d'octubre. La seva quantia econòmica és de 125.000 dòlars.



STEPHEN JOSHUA SONDEHIM:
Stephen Joshua Sondheim, nascut el 22 de març de 1930, és un compositor i lletrista estatunidenc, especialitzat en el gènere del teatre musical. Ha guanyat un Premi Oscar, 9 Premis Tony (més que qualsevol altre compositor), incloent un Premi Tony Especial per la Tasca de tota Una Vida al Teatre (al 2008), diversos Premis Grammy i un Premi Pulitzer. És considerat com el creador principal de la seva generació en obres d'aquest gènere, i se l'ha citat com l'artista més gran i potser més conegut del teatre musical americà. Entre els seus treballs més famosos estan A Funny Thing Happened on the Way to the Forum, Company, Follies, A Little Night Music, Sweeney Todd, Sunday in the Park with George, Into the Wood i Assassins com a compositor i lletrista; així com les lletres de West Side Story i Gypsy. Va ser president del Dramatists Guild entre 1973 i 1981.



LEONARD BERNSTEIN
Leonard Bernstein (Lawrence, Massachusetts, 25 d'agost de 1918 – 14 d'octubre de 1990), va ser un compositor, pianista i director d'orquestra estatunidenc. Va ser el primer director d'orquestra nascut als Estats Units que va obtenir èxit i reconeixement internacional. És conegut tant per la seua activitat al front de l'Orquestra Filharmònica de Nova York com per la seua tasca com a compositor d'obres que s'han fet molt populars, com ara el musical West Side Story, l'opereta Candide i Un dia a Nova York.



Generes

La sarsuela: és un gènere musical teatral que es va desenvolupar a Espanya en dos períodes, el període barroc (aproximadament entre 1650 i 1790) i el període modern (aproximadament entre 1845 i 1965). Es caracteritza principalment per combinar parts cantades amb parts parlades i per haver estat conreada en llengua castellana, encara que també hi ha exemples notables en altres llengües espanyoles, principalment en català. Fora de les fronteres espanyoles, la sarsuela s'ha conreat especialment a Cuba i Filipines, països en què ha desenvolupat característiques peculiars, lligades a les formes de la seua música popular. A la resta dels països llatinoamericans de parla castellana ha tingut una important difusió


L'opereta :és un gènere musical teatral derivat de l'opera buffa que neix i es desenvolupa en el decurs del segle XIX, primer a París i posteriorment a Viena i Londres. El pare de l'opereta francesa va ser Jacques Offenbach malgrat que anteriorment va existir Hervé i posteriorment Charles Lecocq. A Viena fou Johann Strauss fill i a Londres Arthur Sullivan. »

El vodevil: és un subgènere dramàtic que consisteix en una comèdia frívola, lleugera i picant que dóna lloc a errors i situacions còmiques, en les que s'alternen parts cantades amb números musicals. El seu nom deriva del francès vaudeville.

Cabaret: és un tipus d'espectacle de varietats genera generalment nocturn que combina cançons i textos diversos, i pot incloure també l'actuació d'humoristes, il·lusionistes i altres números populars, d'entre els quals no podien faltar les ballarines lleugeres de roba. Es consideràven més aviat indecents i es caracteritzaven per la recerca del glamour a través de l'ús de grans plomes i purpurines als vestuaris i maquillatges molt poc discrets. Va tenir molt d'èxit durant la primera meitat del segle XX.