1.Com és la música en la primera escena: diegètica o incidental?                                                         

Es una musica diegetica

2.A quin músic correspon la peça que interpreten en l'escena?. Busca informació sobre aquest músic.

Era un pianista d'estats units, tocava generalment swwing i  va ser director de big band

3.Quin instrument figura com a instrument solista?                                                                                 

La guitarra española 

4.Anomena altres instruments que hi apareguin i classifica'ls per famílies.                                        

  Hi ha instruments de vent com la trompeta i la tuba, i instruments de corda com per exemple el contrabaix.

5.El ball que interpreten els nois s'anomena Liny Hop. Busca informació sobre aquest ball.                   

És un estil de ball per parelles amb música swing que alguns negres estatunidencs van popularitzar a Nova York cap els anys 20, com una dreivació del xarleston

6.Quina pulsació té la música.                                                                                                        

Te una pulsacioa bastan rapida 

7.Per què canvia la música a la meitat de l'escena? Quina pulsació té la nova música que sona?   
  
Perque venen els nazis, la nova musica te una pulsació molt mes lenta

1.Quina funció té el silenci del principi de l'escena?

Doona una sensacio de moviment

2.Per què creus que el compositor Bernard Herrmann tria els violins per a acompanyar aquesta seqüència?

Perque els violins donen una sensacio de intriga i de misteri ala situació

3.Quin tipus de plans predominen en el moment que apareix la música? Canvia el ritme de l'escena? Per què?

I predominen el pla detall, el primer pla, el pla americà i el pla sencer.

Si, per donar una mica mes de tensió

4. Descriu els plans picats i contrapicats que apareixen en tota l'escena i explica quina funció tenen

El pla pidat, el fan servir quan el home esta matan a la dona a la ducha. Quan ella s'aixeca de la taula per tirar la nota al bater es fa servir un contrapicat.

Tenen una funció molt deifinida.

5. Quins plans corresponen al del desguàs de la dutxa del final de l'escena? Amb què fa paral·lelisme el director? Per què?

Corresponen al Primer pla, pla Detall. El director fa paral·lelisme amb la vida , ja que quan l'aigua cau per el desaiugua representa que és la vida de la dona que s'ha mort.

MUSICA INCIDENTAL

És la música que serveix per a realçar una escena, o bé per a influir en l'espectador, sense anar lligada a una font sonora en l'escena, com per exemple una música que sona mentre el protagonista està caminant per un desert.

MUSICA DIEGETICA

És la música que sembla sorgir d'una font sonora que es troba present en l'escena i que té un sentit en la narració. Per exemple, un personatge que canta o una orquestra que toca en una festa.

2n TRIMESTRE. MUSICA I CINEMA

JOHANN SEBASTIAN BACH

dimarts 16 de novembre de 2010

JOHANN SEBASTIAN BACH

Va néixer al 1685 i va morir al 1750 d'origen alemny va ser un organista i compositor de música Barroca va ser memebre de una familía de músics. Les seves obres es consideren el cim de al música Barroca, les seves obres estan entre les més sobresortints de la música clàssica, en destaquen més de dues-centes obres.

obres:

- cantates religoses i profanes

- motets

- suites

- sonates

- l'art de la fuga
- concerts per a instruments


oratori




obres per a instruments sols




obres per a orquestra

dilluns 15 de novembre de 2010

GEORG FRIEDRICH HÄNDEL

Va nèixer el 1685 i va morir al 1795 va ser un compositor d'origen Alemany, posteriorment nacionalitzat anglès. Va ser un compositor del Barroc britànic, la seva obra més coneguda és El Messies, tìpica de l'època nadalenca. Va influir en els compositors Hyden, Mozart i Beethoven.

Va ocupar el càrrec de direector musical de la Royal Academy of Music
obres:
Almira
Ricardo Primo
Giove in Argo.

GEORG FRIEDRICH HAENDEL (1685-1759)

Musica acuatica:

VERANO de VIVALDI

(Venècia, 4 de març de 1678 – Viena, 28 de juliol de 1741), va ser
Venècia, 4 de març de 1678 – Viena, 28 de juliol de 1741), va ser un reconegut violinista i un dels principals compositors del Barroc. Els seus concerts per a violí anomenats Les quatre estacions són de les composicions més populars del repertori de música clàssica i és l'obra amb més enregistraments en disc, de la història.

(Italià)

Toccata amb orgue de J.S Bach

STRADIVARIUS AUTENTIC

ELS INSTRUMENTS DEL BARROC

•  Hi ha un violi solista
• Hi ha un baix continu
• S'hi van afegint instruments secundaris
• M'ha agradat molt

Resposta a les preguntes:

1.Traverso (flauta travessera)
2.Es el instrument mes antic de doble canya
3.Per anunciar alarmes i realitzar diverses trucades en les ciutats.
4.L'orquestra comença en el Renaixament.

EL CLAROBSCURS DEL BARROC

Catedral de Toledo:

• Es un retaule gran
• Esta fet amb peces de color brillant que sigunifiquen llibertat
• Te moltes figures i detalls per fer-ho lo mes precis possible
• Al mig hi ha Maria amb el nen Jesus als seus braços

Caravaggio (El martiri de Sant Mateu).

• Te un personatge principal
• El fons es de color fosc
• Totes les mirades van dirigides ala figura central
• Les persones simulen que estan en moviment
• Van vestits amb roba de l'epoca

    

   

    

  Rembrandt:

    

                                                             

LES FORMES MUSICALS DEL BARROC

Concerto grosso: Composició musical creada per A. Corelli el la qual hi ha un petit grup de d'instruments solistes (concertino) que s'alterna amb la resta de l'orquestra (ripiendo). El moment en què intervenen tots alhora (concertino més ripiendo) s'anomena tutti.

Concerto solista: Composició musical en la qual trobem un instrument solista que s'alterna amb l'orquestra. Aquesta composició està escrita perquè el solista tingui un alt grau de virtuosisme.

Suite: Està formada per una succesió de danses populars que van alternant un moviment ràpid i un altre de lent. Aquestes danses poden ser: minuet, polonesa, sarabanda, giga, etc.

Sonata barroca: Originàriament no significava una forma de composició, sinó que senzillament era una indicació perquè una obra fos sonada, és a dir, tocada per instruments. L'origen de la sonata barroca el trobem en la suite i constava de l'alternança de moviments ràpids i lents. Aquestes composicions estaven escrites per a un, dos o tres instruments.

Fuga: Composició instrumental o vocal polifònica basada en la imitació. Consta de dues a quatre línies melòdiques (veus). Una veu exposa un tema principal (subjecte), que s'anirà repetint successivament en les altres veus.

MADRIGAL, VILLANCET I MOTET

Madrigal:Neix de les cançons populars italianes polifòniques (la frottola, la canzonetta, la villanella...), composicions en les quals la veu superior interpreta la melodia i les altres tres l'acompanyen. Els madrigals sorgeixen de la poesia renaixentista que cultiva imatges de natura, plena d'enunciats romàntics i fins i tot eròtics, des de Petrarca i Boccaccio (amb el seu Decameró) fins a Sacchetti i Soldanieri, i fins i tot els Contes de Canterbury de Chaucer. La seva estructura era de dues o tres estrofes i una tornada que s'harmonitzaven a dues i tres veus.

Villancet:
 En els segles XV i XVI definia una forma de poesia integrada per una forma de poesia integrada per una tornada que alternava amb una o més estrifes. El repertori inclou elements cortesans, populars i religiosos. Les primeres grans col·leccions són els cançoners, especialment el Cancionero musical de palacio i el cançoner del Duc de Calàbria o d'Uppsala. Contenen peces polifòniques a tres i quatre veus amb acompanyament instrumental de Juan del Encina i Francisco Millán, entre d'altres.

Motet:
És la peça musical polifònica composta a partir d'un text religiós en llatí