L'ORQUESTRA DEL CONCERT "VA DE CINE"

QUANTITAT I DISTRIBUICIO DELS MUSICS
VIOLINS I: 10 musics
VIOLINS II: 8 musics
VIOLES: 6 musics
VIOLONCELS: 5 musics
CONTRABAIXOS: 3 musics
FLAUTES TRAVESSERES: 2 musics
OBOÈS: 2 musics
CLARINETS: 2 musics
FAGOTS: 2 musics
TROMPES: 3 musics
TROMPETES: 2 musics
PERCUSSIÓ: 1 music
PIANO: 1 music


 RESUM DE LA BIOGRAFIA DEL DIRECTOR.
 Alfons Ribeté i Casas va néixer a Barcelona en una família de musics, va estudiar en el conservatori de Barcelona en Clarinet, Solfeig, Harmonia, Composició, Insturmentació i Direció d'orquestra. Va ampliar els seus estudis de dierció d'orquestra a Anglaterra. Com a clarinista és membre de la OBC desde 1986

En el camp pedagògic actualment és director de l'Orquestra Simfònica Diaula i de la Jove Orquestra Municipal de la Garriga, en el mateix temps també és professor de diversos música de cambra i de prètica orquestral, a colaborat coma director de la jove orquestra naciona de Catalunya. Ha publicat un repertori orquestral. També a dirgit l'OBC. Fa poc a fet una gira per l'Argentina. L'any 1999 av ser nomenat director Assistent de l'OBC  fins l'any 2002 quan va ser nomenat director titiualr i artístic de la orquestra simfòi¡nica Julià i Carbonell.

DIRECTORS D'ORQUESTRA

STRAVINSKI DIRIGEIX LA SEVA OBRA "L'OCELL DE FOC"
4 temps




JAMES LEVINE, EN UN FRAGMENT DE L'OVERTURA DE CARMEN
2 temps




BAREIMBOIM DIRIGEIX EL AMOR BRUJO DE FALLA
6 temps



GERGIEV I L'OCELL DE FOC
12 temps

Modelar el temps: S'han de canviar les maneres de dirigir, fins que agafi vida. El director és com un escultor que treballa amb una matèria
Concretar: És quan el director i els seus músics tenen l'habilitat per obentir "l'equilibri orquestral", es a dir, la tècnica, l'amplitud del registre, els limits, el color característic... El sirector a de còneixer- ho tot.

Comunicar: "El director ha de tenir la capacitat de comunicar a l'orquestra la seva manera de pensar i de sentir la música amb tots els mitjans que té a disposició, braços, cara, ulls, dits i amb cada vibració de la seva persona.

1. A l'animació apareixen quatre períodes històrics: barroc, classicisme, romanticisme i segle XX (modern period). Fes una llista dels instruments (nom en català i quantitat) que hi ha a cada període.

barroc: piano, 2 violes, 5 violins, 1 flauta, 1 oboé, 1 trompeta, 1contrabaix, 2 violoncels.

classicisme:14 violins, 4 violoncels, 8 violes, 4 contrabaixos, 2 fagots, 2 trompetes, 2 oboès, 2 trompes, 2 flautes, 2 timbals.

romanticisme:20 violins, 12 violes, 12 violoncels, 10 contrabaixos, 4 fagots, 3 trombons, 3 trompetes, 1 tuba, 3 oboès, 4 clarinets, 4 trompes, 2 flautes i 1 picolo, 2 arpes, precusió

segle XX (modern period):12 primers violins, 14 segons violins, 12 violes, 10 violoncels, 8 contrabaixos, 1 tuba, 3 trombons, 4 fagots, 4 oboès, 4 clarinets, 4 timbals, 2 falutes i 1 picolo, 4 trompes, 1 arpa i percussió.

2. Quins instruments nous s'incorporen en cada període?

Al classicisme s'introdueixen els fagots, trompes i  timbals. En el romanticisme tubes, trombons picolo clarinets, percussió i l'arpa. En el segle XX no s'ha introduit cap instrument.

3. En quina època s'incorpora el director? Perquè creus que es fa necessari?

En el periòde romantic perque hi ha moltissims instruments tocant a l'hora i han de fer-ho quan els hi toca, per aixo esta el director per organitzar.

4. Qui realitzava abans les tasqes de direcció dels músics?

Crec que ho feia el concertino dels violins.

SECCIONS I ORGANITZACIO DE L'ORQUESTRA

Corda: la corda es situa a la part de davant de la orquestra.
Els violins, els trobem situats a la part esquerra amb el solista (concerttino) a davant de tot al costat del director.

Vent fusta: es situen radera dels instruments de corda amb els 4 solistes principals al mig dels instruments de vent fusta.

Vent metall: situats radera dels instruments de vent fusta menys les trompes que com son una barreja d'instrument de fuusta i d'instruments de metall estan més aprop dels instrumnets de vent fusta.

Percusió: Els instruments de percusió són els ultims de tot ja que també acostumen a ser els meus greus i sorollosos.

L'ORQUESTRA

L'orquestra és l'instrument més desenvolupat que ha donat la humanitat. Algunes de les virtuts de l'orquestra són: 

• La varietat de timbres: és el punt fort de l'orquestra. Els colors que donen els diferents instruments, sols o en les infinites combinacions fan de l'orquestra la paleta musical més admirable que pot tenir un compositor.
• Les possibilitats dinàmiques (la intensitat): des del pianissimo més imperceptible produït per un instrument sol, al fortissimo més aclaparador que aconsegueix un tutti amb percussió i metall, el crescendo més exagerat o els canvis més sobtats... tot és possible per a una bona orquestra.
• La suma de personalitats: . Moltes vegades la qualitat dels solistes de cada instrument determinarà si l'orquestra té interès o no.
• L'instrument que no es cansa: Al estar format per molts músics, pot aconseguir sons que no acaben mai.

EL PALAU DE LA MUSICA

SITUACIÓ DEL PALAU:  Esta situat al barri de Sant Pere de Barcelona

DATES DE CONSTRUCIÓ: Es va realitzar entre 1905 i 1908

ESDEVENIMENTS IMPORTANTS:

 - Els Fets del Palau van succeir el 1960 coincidint amb una visita de Francisco Franco a Catalunya. S'havia aconseguit l'autorització per interpretar El cant de la Senyera al Palau, amb motiu de la celebració del centenari de Joan Maragall. La prohibició governativa en l'últim moment per part de les autoritats va fer que part del públic assistent es posés dret a cantar aquest himne i es llancessin fulls contra el cap de l'Estat Espanyol.  Fins l'any 1967 no va poder ser interpretat El cant de la Senyera legalment.

PROPIETARIS:Els propietaris sempre han estat l'Orfeó Català.

CARACTERISTIQUES MODERNISTES DEL PALAU:

 - La inspiració en la naturalesa amb preferència en els vegetals i les formes arrodonides de tipus orgànic entrellaçant-se amb el motiu central.

- L'ús de la línia corbada i l'asimetria.

- Hi ha també una tendència a la estilització dels motius.

- Una forta tendència a l'ús d'imatges femenines.

- La llibertat en l'ús de motius de tipus exòtic, siguin aquests de pura fantasia o amb inspiració en diferents cultures llunyanes o antigues.

- L'aplicació envolupant del motiu prenent alguna de les característiques anteriorment esmentades en contraposició amb les característiques habituals de l'objecte a decorar.

OBRES DEL MODERNISME

LA PELICULA METROPOLIS (2)

 

•  Le llum de la ciuitat

Aquí la música vol representar com es de explendorosa la ciutat de Metròplois amb les llums i els edificis alts.Una mica semblan a los Angeles d'ara.

• Els nens i Maria

En aquest fragment trobem una música com molt dolça perquè s'esta produint una escena mol tendre i amorosa entre els nens i Maria.

•  Les màquines

En aquest fragement la música es com molt aguda perquè representa el funcionament de les màquines tot feixuges, aquest tipus de canço simbolitza tensió en la situació.

• La transformació

Aquí es convienen com dues cançons una que vol representar la protagonista que està trista i l'altra que vol representar el cientific quan esta posnat en marxa la màquina.

•  La mort

METROPOLIS

PERSONATGES PEL·LÍCULA

- FRITZ LANG (el director): Va ser un home molt evolucionat perquè va ser capaç de crear una pel•lícula muda captant la tensió dels espectadors.
- METROPOLIS (la ciutat) : Era una ciutat irreal perquè els obrers estaven discriminats perquè vivien a sota de la ciutat i els que tenien més diners a dalt d'ells.
- MARIA (la protagonista): Fa el paper d'una dona molt lluitadora pels drets del obrers i les injusticies.
- ROTWANG(el científic): Fa el paper d'un home perdut, boig per una dona que estimava, i intenta crear un robot per sentir que la té. Tot i ser molt llest per cear aquets invents.
- FREDER (el fill):
- JOHN FREDER (el pare): Fa una paper d'un home que ell viu molt bé i no es dona conta de les injusticies que viuen els obrers.el paper d'un home que desconfia de tothom, fins i tot del seu fill.
- EL ROBOT: "Fa el paper" d'una dona maligne, boja.. i el que vol aconseguir, que al final no ho aconsegueix, és intentar destruir a Maria la protagonista

hans zimmer

Hans Zimmer va néixer a Fráncfort, Alemania el  12 de septiembre de 1957 és un compositor de bandes sonores cinematográfiques, pioner en la integració de música electrónica i arreglos orquestals tradicionals.

JAMES HORNER

James Horner va néixer el 14 d'agost de 1953 a Los Angeles, Califòrnia és un compositor de cinema estatunidenc nominat nou vegades per l'Oscar, aconseguint-ne dos per Titanic. Se'l distingeix per a la seva integració d'elements corals i electrònics en moltes de les seves bandes sonores, i per a l'ús freqüent d'elements musicals irlandesos celta tradicionals.

MICHAEL NYMAN

Michael Nyman va néixer a Londres el 23 de març de 1944 és un compositor minimalista, pianista, llibretista, musicòleg, fotògraf i cineasta britànic. És sobretot conegut per les bandes sonores que va escriure durant la seva llarga col·laboració amb el cineasta britànic Peter Greenaway. La seva popularitat es va disparar després de compondre la banda sonora de la guardonada pel·lícula de Jane Campion El piano que no va ser nominada a l'Oscar tot i haver-ho estat per l'Acadèmia Britànica i per al Globus d'Or.

JOHN BARRY

John Barry va néixer a York (Yorkshire) el 3 de novembre de 1933, és un compositor anglès de música de cinema. Va rebre 2globus d'or i diversos premis Bafta

JOHN WILLIAMS

John Towner Williams va néixer a Nova York (EUA) el 8 de febrer de 1932 és indiscutiblement el compositor de música de cinema més reeixit, popular i conegut de tots els temps. És el compositor elegit per a Steven Spielberg i el que ha rebut més nominacions a l'Oscar, empatat curiosament amb Alfred Newman en 45, vencent en cinc ocasions.

 

ENNIO MORRICONE

Ennio Morricone va néixer a Roma, Itàlia el 10 de novembre de 1928 és un compositor italià de música de cinema. És un dels compositors més prolífics amb aproximadament unes 300 bandes sonores al llarg de cinc dècades.

NINO ROTA:

Nino Rota va néixer a Milà el 3 de desembre de 1911 i va morir a Roma el  10 d'abril de 1979, fou un compositor italià especialment conegut per la seva feina com a compositor de música per a pel·lícules, d'entre les quals cal destacar El Padrí a més d'un bon grapat de col·laboracions amb el director italià Federico Fellini.

EL PADRÍ- NINO ROTA

HENRY MANCINI

Enrico Nicola Mancini, conegut com Henry Mancini va néixer a Cleveland (Ohio, EUA) el 16 d'abril de 1924 i va morir a  Los Angeles (Califòrnia, EUA) el 14 de juny de 1994 fou un músic nord-americà, conegut per les seves composicions de bandes sonores tals com La Pantera Rosa o Hatari!, amb peces tan genials com Baby elephant walk, que es van fer molt cèlebres. Va rebre 4 oscars, 1 globus d'or i 20 premis Grammy.

Maurice Jarre

Maurice Jarre (Lió, 1924 - Los Angeles, 2009) fou un compositor de cinema francès conegut sobretot per posar música a les pel·lícules de David Lean - Lawrence of Arabia (1962), Doctor Givago (1965), i Passatge a l'Índia (1984). Les tres bandes sonores guanyaren un Oscar.

Maurice Jarre començà la seva carrera escrivint música per al Théâtre National Populaire de París. Gràcies a la seva primera pel·lícula, Hôtel des Invalides, el 1952 i es convertia ràpidament en un compositor popular i respectat al seu país i per tot Europa.

Elmer Bernstein

Elmer Bernstein (Nova York, Estats Units, 4 d'abril de 1922 - Ojai, Califòrnia, 18 d'agost de 2004) és un compositor de cinema nord-americà, guanyador de l'Oscar l'any 1967 per Millie, una noia moderna.

Pianista súper dotat, l’exèrcit nord-americà usà llur talent en les emissions de l’Armed Forced Radio Network durant la Segona Guerra Mundial. Després de treballar en la radiodifusió al servei de les Nacions Unides, donà el salt a Hollywood el 1950, malgrat que l’èxit no li arribà fins el 1956, quan va tenir l'oportunitat de composar la banda sonora de Els Deu Manaments, la súper producció dirigida per Cecil B. De Mille.

Bernard Herrmann

Bernard Herrmann (Nova York, 29 de juny de 1911 - Hollywood, 24 de desembre de 1975), va ser un compositor estatunidenc de música de cinema. El seu debut el va fer gràcies a Orson Welles amb Ciutadà Kane i la seva col·laboració més coneguda i contínua va ser amb Alfred Hitchcock. Va ser nominat a l'Oscar en 5 ocasions, guanyant-lo únicament per L'home que va vendre la seva ànima (1941).

Miklós Rózsa (Budapest, Hongria, 19 d'abril de 1907 – Los Angeles, Califòrnia, Estats Units, 27 de juliol de 1995) és un compositor de música de cinema.
Membre d'una família acomodada de Budapest, als cinc anys d'edat aprengué a tocar el violí i inicià una educació musical que continuaria a Leipzig i a París, ciutats a les que fou enviat per ampliar coneixements.
El 1937 formà una companyia de dansa, el Ballet Hungaria, que es presentà amb èxit a Londres. Fou en la capital britànica on conegué al director cinematogràfic Alexander Korda, també hongarès i exiliat allí, que li demanà que composes la música pels seus films Knight Without Armour. Aquest episodi modificà substancialment la carrera de Rózsa, doncs seria ja definitivament conegut en el futur com a compositor musical de films, malgrat que en privat va mantenir la seva preferència pel classicisme i la renovació musical: en aquest sentit fou un gran admirador de Béla Bartók, Erik Satie i altres autors d'aquesta generació, i ell mateix arribà a compondre peces simfòniques i música de cambra.

Alfred Newman

Alfred Newman (17 de març de 1900 - 17 de febrer, de 1970) fou un compositor estatunidenc, arranjador, i director de música per al cinema.
En una carrera que abraçava més de quaranta anys, Newman componia música per a més de dues-centes pel·lícules. Fou un dels compositors de cinema més respectats del seu temps, i actualment es considera un dels més grans en la història. Al costat de compositors com Max Steiner, Erich Wolfgang Korngold, Franz Waxman i Miklós Rózsa, Newman va tenir un paper important en la tradició de compondre música original per a pel·lícules

Max Steiner (Viena, Àustria, 10 de maig de 1888 - Hollywood, Califòrnia (Estats Units), 28 de desembre de 1971) fou un compositor de cinema austríac nacionalitzat nord-americà

Sens dubte un dels més prolífics compositors que hagi tingut Hollywood al llarg de la seva història

Va començar a destacar en l'àmbit musical ja, en l´Acadèmia Imperial de Música de Viena. Va estudiar amb Gustav Mahler i va compondre les seves primeres obres anys abans d'esclatar la Primera Guerra Mundial, moment que va aprofitar per marxar als Estats Units.