FOTOS ROMANTICISME

FRANCISCO DE GOYA

Semblances fisiquies: Els dos eren molt tosuts i els dos estaven sords.


ºTrajectoria vital: Va morir per lo mateix que Beethoven, es van morir perque els van enverinar amb plom.


ºEvolució del seu estil: El 1771 el seu art es tan poc academic que no obte ninguna ajuda, ni cap exit.
Va sufri una interesentissima evolucio, va presentar La gloria del nombre de Dios.

BETHOVEEN

1.Quantes simfonies va escriure Beethoven?
Va escriure 9 simfonias
2.Els moments més importants de la pel·lícula estan dedicats a una simfonia, quina?
La novena
3.Es tracta d'una obra que contenia una particularitat, quina?
L'aparicio de la veu humana en una simfonia (s'estan hora i mixa drets al darrera dels musics esperan la seva entrada).
4.Quina creus que és l'escena principal del film?
L'escena final
5.Quan aquesta acaba és quan realment prenem consciència del que pot suposar el seu problema. Quin és aquest problema i com afecta al seu caràcter?
La sordesa, l'afecta de manera negativa cap a la gen del seu voltant.
6.Què fa Beethoven per lluitar contra el seu destí?
L'afronta sense mes remei.
7.Llegeix aquest article i explica quina es creu que va ser la causa de la mort de Beethoven.
Es creu que va morir per causa de una saturacio de plom, per la gran quantitat de peix que menjava.
8.Quina és l'altra obra important d'aquesta pel·lícula (la que tanca i obre el film)? Per a quina agrupació instrumental està feta? Com l'accepta el seu públic? Quins canvis estètics proclama Beethoven?
La novena simfonia.
Principalmen per vent fusta.
Al principi tohom pensa que no sera bona, pero quan l'escolten tots en surten encantats.
Hi introdueix una coral
9.La figura del seu nebot és històrica. Com el veus tu?
El vec com un pobre home que l'hi ha tocat neixer a la sombra de un gran artista com Bethoveen, i al no poder fer res per combatir el seu art, viu de les rendes de Bethoveen.
10.A l'enterrament de Beethoven van anar més de 20.000 persones. Entre els que portaven el taüt hi havia un músic molt famós que va morir l'any següent. Qui era?. Inserta també una de les moltes reproduccions i quadres que s'han fet.
Franz shubert

NOTEFLIGHT

presento la meva dimisio del blog...adeu.

dimiticoBusca en el diccionari de l'enciclopèdia catalana el significat de les paraules francmaçoneria i lògia i posa'l en tel teu bloc.

La francmaçoneria (en francès francmaçonnerie i en anglès Free-Masonry) o maçoneria és un moviment social que es manifesta en una diversitat d'entitats independents, (generalment denominades individualment "Gran Lògia" o "Gran Orient") l'organització de base de la qual són les lògies, o agrupacions de francmaçons/es, compta amb diferents corrents doctrinaris
Lògia: En la terminologia maçònica, s'anomenen lògies o tallers els grups de base de la francmaçoneria. Les lògies es caracteritzen per un títol distintiu, sovint un número d'ordre i un Orient, és a dir el lloc on es reuneix la lògia.
En teoria, una lògia no pot ser oberta amb menys de set membres. Certes obediències exigeixen en aquest cas que posseeixin tots set el grau de mestre. Només les lògies disposen del poder, d'iniciar nous membres. Es reuneixen a temples maçònics..

Quin és l'origen de la paraula "francmaçó"  Es d'origen frances

En quin any va entrar Mozart en la francmaçoneria i en quina ciutat?  1784 a Viena

Quina edat tenia en aquell moment? (posa-hi també les dates de naixement i mort de Mozart)  34 anys, ( 27-1-1756/ 5-12-1792)

Observa l'album de Picasa amb els símbols masònics. Busca el seu significat a l'article i comenta-ho.

 

Quin és, segons el periodista J. Radigales, l'ideal del francmaçó?

    Un mon perfercte amb igualtat entre homes i dones.

A l'article es parla dels diferents graus dels francmaçons. A quin va arribar Mozart?

Quines són les tonalitats maçòniques i perquè?

Quins altres músics apareixen a l'article que també van ser francmaçons?

Llegeix l'article "Los colores del Barça són masónicos" i escriu la teva opinió

ACTIVITAT 4:



Una mica d'hisotria....La Petita Serenata Nocturna K. 525 en Sol Major (Eine kleine Nachtmusik en alemany) és una serenata per a quintet de corda format per violí I i II, viola, violoncel i contrabaix, composta per Wolfgang Amadeus Mozart el 1787.
El seu primer moviment és un dels temes més coneguts de la música clàssica.
L'obra és contemporània a la mort de Leopold Mozart, pare del compositor, i de l'òpera Don Giovanni. Està datada el 10 d'agost del 1787 i originalment tenia 5 moviments, amb un primer minuet després de l'allegro, que fou suprimit i del qual no tenim notícia. La partitura s'edità el 1827 i el manuscrit es va retrobar el 1943.
Aquest original té escrites quatre parts on el contrabaix dobla el violoncel una octava baixa tota l'obra. Aquesta serenata ha estat interpretada molt sovint amb orquestra de corda.

• Quins intruments hi toquen?

- I i II violi
-Viola
-Violoncel
-Contrabaix

• c) De quin segon a quin estan les següents parts?
• Tema A (exposició, 1r cop):  00:00 - 00:36
• Tema b1 (exposició, 1r cop):  00:53 - 01:06
• Tema b2 (exposició, 1r cop) : 01:06 - 01:34
• Desenvolupament : 03:22 - 03:59
• Pont (reexposició) : 03:59- 04:44
• Coda final (reexposició) : el que queda

d) En quins temes està basat el desenvolupament?

el compostior era un bromista i feia preguntes i respostes tot jugant amb la musica. era un crack!e) En la coda final hi ha un petit joc musical. En què consisteix?

ACTIVITAT 3:
 a) Escriu en el teu bloc l'esquema de la forma sonata tal i com l'hem treballat a classe.
   Forma sonata: 
  S'aplica a totes les combinacions instrumentals

•   Instrument - sonata
•   Orquestra - simfonia
•   Orquestra solista - concert
•   Altres - quartet

ACTIVITAT 2:
Sonata classica: (de l'italià suonare, 'sonar'), composició musical per a un o més instruments. D'una banda, el terme forma sonata es refereix a l'estructura musical dels primers moviments de les sonates i dels gèneres relacionats amb ella en els segles XVIII i XIX. Però també des d'intervinguts del segle XVIII, el terme sonata ha estat utilitzat generalment per a les obres de tres o quatre moviments per a un o dos instruments, com succeeix en les sonata per a piano (solista) o amb la sonata per a violí (per a violí amb un instrument de teclat). Se solen usar termes distints al de sonata en obres que presenten la mateixa disposició però que estan compostes per a altres combinacions instrumentals; per exemple, la sonata/per a orquestra es diu simfonia, la sonata per a un instrument solista es diu concert, i la sonata per a quartet de cordes es diu quartet de cordes .

Simfonia:(del grec, syn, 'junts'; phone, 'so'), en música, composició orquestal que sol constar de quatre seccions contrastantes cridades moviments i, en algunes ocasions, temps. La denominació es va aplicar per primera vegada en el segle XVI als interludios instrumentals de formes com la cantata, l'òpera i el oratorio. Un exemple notable és la 'Simfonia pastoral' del oratorio El Mesías (1742) de Georg Friedrich Händel. La simfonia en el seu sentit modern sorgeix al començament del segle XVIII.

Un concert és una audició pública o privada d'una o més obres musicals. Els primers concerts, precursors dels concerts actuals, els trobem a les acadèmies italianes, en l'activitat dels Collegia musica i de les capelles de música.
El concert tingué una vida regular a partir del segle XVIII a nombrosos països occidentals i experimentà un gran desenvolupament a l'època industrial quan es popularitzà i deixà d'ésser fonamentalment de tipus privat per esdevenir de caire públic.
A Catalunya, el concert públic s'inicià a Barcelona a la darreria del segle XVIII. Les principals associacions que celebraren concerts foren la Societat Filharmònica (1844-57), la Societat de Concerts Clàssics (1866), la Societat Barcelonina de Quartets (1872) i la Societat de Concerts (1880).

Un quartet de corda classic és un conjunt instrumental de quatre instruments de corda, normalment dos violins, una viola i un violoncel, o bé una peça musical escrita per a aquest conjunt.

EL CLASSICISME (I): LA MÚSICA INSTRUMENTAL

ACTIVITAT 1:

• Explica la diferència entre "monarquies absolutes" i "despotisme il·lustrat".  

En la monarquia absoluta no existeix cap divisió de poders, ja que la font d'ells és el mateix sobirà i aquest no ha de respondre davant ningú pels seus actes. Tot i que el poder judicial hagi pogut tenir en el decurs de la història d'aquests tipus de règims una autonomia relativa en relació amb el sobirà - a diferència dels poders executiu i legislatiu, que per definició són el sobirà en persona - el dèspota podia canviar les decisions o dictàmens dels tribunals en última instància, o bé reformar les lleis per a la seva necessitat o desig.

•  Explica el significat de la frase "tot per al poble però sense el poble"

Significa que les decisions les pendran amb el poble, pero sense pensar en ells, ho faran tot per benefici propi.

• Copia el video:

COMPOSITORS

JOHN KANDER HAROLD

John Kander Harold (18 de març de 1927) és el compositor d'una sèrie de musicals com a part de l'equip de compositors de Kander i Ebb. Kander va néixer a Kansas City, Missouri, fill de Berenice (nascuda Aaron) i Kander Harold S. [1]. Kander va assistir a la Pembroke de Camp-Day School i el Col.legi Oberlin abans d'obtenir un mestratge en la Universitat de Columbia, on va ser un protegit de Douglas Moore i va estudiar composició amb Jack Beeson.
Kander començar la seva carrera a Broadway com a pianista substitut assaig de West Side Story. El director d'escena de West Side Story preguntar Kander per jugar les audicions per al seu pròxim espectacle, gitana. Durant les audicions, Kander es va reunir amb el coreògraf Jerome Robbins, qui va suggerir que Kander compondre la música de ball per al show en 1959. Després d'aquesta experiència, va escriure els arranjaments de ball per Irma la Douce el 1960.

ANDREW LLOYD WEBBER
Andrew Lloyd Webber, Baró Lloyd-Webber (Londres, Regne Unit 22 de març de 1948) és un compositor de teatre musical, conegut per a compondre obres clàssiques del gènere, com Jesucrist Superstar, Joseph i l'increïble abric en technicolor i Cats.
El 1995 li és concedit el premi Praemium Imperiale, una distinció que reconeix els mèrits d'artistes en diferents camps, com la pintura, música, escultura, cinema i arquitectura. El premi va ser creat en 1989 per la «Japan Art Association». Aquesta distinció es lliura en una cerimònia al Meiji Memorial Hall de Tòquio que té lloc en el mes d'octubre. La seva quantia econòmica és de 125.000 dòlars.



STEPHEN JOSHUA SONDEHIM:
Stephen Joshua Sondheim, nascut el 22 de març de 1930, és un compositor i lletrista estatunidenc, especialitzat en el gènere del teatre musical. Ha guanyat un Premi Oscar, 9 Premis Tony (més que qualsevol altre compositor), incloent un Premi Tony Especial per la Tasca de tota Una Vida al Teatre (al 2008), diversos Premis Grammy i un Premi Pulitzer. És considerat com el creador principal de la seva generació en obres d'aquest gènere, i se l'ha citat com l'artista més gran i potser més conegut del teatre musical americà. Entre els seus treballs més famosos estan A Funny Thing Happened on the Way to the Forum, Company, Follies, A Little Night Music, Sweeney Todd, Sunday in the Park with George, Into the Wood i Assassins com a compositor i lletrista; així com les lletres de West Side Story i Gypsy. Va ser president del Dramatists Guild entre 1973 i 1981.

LEONARD BERNSTEIN

Leonard Bernstein (Lawrence, Massachusetts, 25 d'agost de 1918 – 14 d'octubre de 1990), va ser un compositor, pianista i director d'orquestra estatunidenc. Va ser el primer director d'orquestra nascut als Estats Units que va obtenir èxit i reconeixement internacional. És conegut tant per la seua activitat al front de l'Orquestra Filharmònica de Nova York com per la seua tasca com a compositor d'obres que s'han fet molt populars, com ara el musical West Side Story, l'opereta Candide i Un dia a Nova York.

Generes

La sarsuela: és un gènere musical teatral que es va desenvolupar a Espanya en dos períodes, el període barroc (aproximadament entre 1650 i 1790) i el període modern (aproximadament entre 1845 i 1965). Es caracteritza principalment per combinar parts cantades amb parts parlades i per haver estat conreada en llengua castellana, encara que també hi ha exemples notables en altres llengües espanyoles, principalment en català. Fora de les fronteres espanyoles, la sarsuela s'ha conreat especialment a Cuba i Filipines, països en què ha desenvolupat característiques peculiars, lligades a les formes de la seua música popular. A la resta dels països llatinoamericans de parla castellana ha tingut una important difusió

L'opereta :és un gènere musical teatral derivat de l'opera buffa que neix i es desenvolupa en el decurs del segle XIX, primer a París i posteriorment a Viena i Londres. El pare de l'opereta francesa va ser Jacques Offenbach malgrat que anteriorment va existir Hervé i posteriorment Charles Lecocq. A Viena fou Johann Strauss fill i a Londres Arthur Sullivan. »

El vodevil: és un subgènere dramàtic que consisteix en una comèdia frívola, lleugera i picant que dóna lloc a errors i situacions còmiques, en les que s'alternen parts cantades amb números musicals. El seu nom deriva del francès vaudeville.

Cabaret: és un tipus d'espectacle de varietats genera generalment nocturn que combina cançons i textos diversos, i pot incloure també l'actuació d'humoristes, il·lusionistes i altres números populars, d'entre els quals no podien faltar les ballarines lleugeres de roba. Es consideràven més aviat indecents i es caracteritzaven per la recerca del glamour a través de l'ús de grans plomes i purpurines als vestuaris i maquillatges molt poc discrets. Va tenir molt d'èxit durant la primera meitat del segle XX.

L'ORQUESTRA DEL CONCERT "VA DE CINE"

QUANTITAT I DISTRIBUICIO DELS MUSICS
VIOLINS I: 10 musics
VIOLINS II: 8 musics
VIOLES: 6 musics
VIOLONCELS: 5 musics
CONTRABAIXOS: 3 musics
FLAUTES TRAVESSERES: 2 musics
OBOÈS: 2 musics
CLARINETS: 2 musics
FAGOTS: 2 musics
TROMPES: 3 musics
TROMPETES: 2 musics
PERCUSSIÓ: 1 music
PIANO: 1 music


 RESUM DE LA BIOGRAFIA DEL DIRECTOR.
 Alfons Ribeté i Casas va néixer a Barcelona en una família de musics, va estudiar en el conservatori de Barcelona en Clarinet, Solfeig, Harmonia, Composició, Insturmentació i Direció d'orquestra. Va ampliar els seus estudis de dierció d'orquestra a Anglaterra. Com a clarinista és membre de la OBC desde 1986

En el camp pedagògic actualment és director de l'Orquestra Simfònica Diaula i de la Jove Orquestra Municipal de la Garriga, en el mateix temps també és professor de diversos música de cambra i de prètica orquestral, a colaborat coma director de la jove orquestra naciona de Catalunya. Ha publicat un repertori orquestral. També a dirgit l'OBC. Fa poc a fet una gira per l'Argentina. L'any 1999 av ser nomenat director Assistent de l'OBC  fins l'any 2002 quan va ser nomenat director titiualr i artístic de la orquestra simfòi¡nica Julià i Carbonell.

DIRECTORS D'ORQUESTRA

STRAVINSKI DIRIGEIX LA SEVA OBRA "L'OCELL DE FOC"
4 temps




JAMES LEVINE, EN UN FRAGMENT DE L'OVERTURA DE CARMEN
2 temps




BAREIMBOIM DIRIGEIX EL AMOR BRUJO DE FALLA
6 temps



GERGIEV I L'OCELL DE FOC
12 temps

Modelar el temps: S'han de canviar les maneres de dirigir, fins que agafi vida. El director és com un escultor que treballa amb una matèria
Concretar: És quan el director i els seus músics tenen l'habilitat per obentir "l'equilibri orquestral", es a dir, la tècnica, l'amplitud del registre, els limits, el color característic... El sirector a de còneixer- ho tot.

Comunicar: "El director ha de tenir la capacitat de comunicar a l'orquestra la seva manera de pensar i de sentir la música amb tots els mitjans que té a disposició, braços, cara, ulls, dits i amb cada vibració de la seva persona.

1. A l'animació apareixen quatre períodes històrics: barroc, classicisme, romanticisme i segle XX (modern period). Fes una llista dels instruments (nom en català i quantitat) que hi ha a cada període.

barroc: piano, 2 violes, 5 violins, 1 flauta, 1 oboé, 1 trompeta, 1contrabaix, 2 violoncels.

classicisme:14 violins, 4 violoncels, 8 violes, 4 contrabaixos, 2 fagots, 2 trompetes, 2 oboès, 2 trompes, 2 flautes, 2 timbals.

romanticisme:20 violins, 12 violes, 12 violoncels, 10 contrabaixos, 4 fagots, 3 trombons, 3 trompetes, 1 tuba, 3 oboès, 4 clarinets, 4 trompes, 2 flautes i 1 picolo, 2 arpes, precusió

segle XX (modern period):12 primers violins, 14 segons violins, 12 violes, 10 violoncels, 8 contrabaixos, 1 tuba, 3 trombons, 4 fagots, 4 oboès, 4 clarinets, 4 timbals, 2 falutes i 1 picolo, 4 trompes, 1 arpa i percussió.

2. Quins instruments nous s'incorporen en cada període?

Al classicisme s'introdueixen els fagots, trompes i  timbals. En el romanticisme tubes, trombons picolo clarinets, percussió i l'arpa. En el segle XX no s'ha introduit cap instrument.

3. En quina època s'incorpora el director? Perquè creus que es fa necessari?

En el periòde romantic perque hi ha moltissims instruments tocant a l'hora i han de fer-ho quan els hi toca, per aixo esta el director per organitzar.

4. Qui realitzava abans les tasqes de direcció dels músics?

Crec que ho feia el concertino dels violins.

SECCIONS I ORGANITZACIO DE L'ORQUESTRA

Corda: la corda es situa a la part de davant de la orquestra.
Els violins, els trobem situats a la part esquerra amb el solista (concerttino) a davant de tot al costat del director.

Vent fusta: es situen radera dels instruments de corda amb els 4 solistes principals al mig dels instruments de vent fusta.

Vent metall: situats radera dels instruments de vent fusta menys les trompes que com son una barreja d'instrument de fuusta i d'instruments de metall estan més aprop dels instrumnets de vent fusta.

Percusió: Els instruments de percusió són els ultims de tot ja que també acostumen a ser els meus greus i sorollosos.

L'ORQUESTRA

L'orquestra és l'instrument més desenvolupat que ha donat la humanitat. Algunes de les virtuts de l'orquestra són: 

• La varietat de timbres: és el punt fort de l'orquestra. Els colors que donen els diferents instruments, sols o en les infinites combinacions fan de l'orquestra la paleta musical més admirable que pot tenir un compositor.
• Les possibilitats dinàmiques (la intensitat): des del pianissimo més imperceptible produït per un instrument sol, al fortissimo més aclaparador que aconsegueix un tutti amb percussió i metall, el crescendo més exagerat o els canvis més sobtats... tot és possible per a una bona orquestra.
• La suma de personalitats: . Moltes vegades la qualitat dels solistes de cada instrument determinarà si l'orquestra té interès o no.
• L'instrument que no es cansa: Al estar format per molts músics, pot aconseguir sons que no acaben mai.

EL PALAU DE LA MUSICA

SITUACIÓ DEL PALAU:  Esta situat al barri de Sant Pere de Barcelona

DATES DE CONSTRUCIÓ: Es va realitzar entre 1905 i 1908

ESDEVENIMENTS IMPORTANTS:

 - Els Fets del Palau van succeir el 1960 coincidint amb una visita de Francisco Franco a Catalunya. S'havia aconseguit l'autorització per interpretar El cant de la Senyera al Palau, amb motiu de la celebració del centenari de Joan Maragall. La prohibició governativa en l'últim moment per part de les autoritats va fer que part del públic assistent es posés dret a cantar aquest himne i es llancessin fulls contra el cap de l'Estat Espanyol.  Fins l'any 1967 no va poder ser interpretat El cant de la Senyera legalment.

PROPIETARIS:Els propietaris sempre han estat l'Orfeó Català.

CARACTERISTIQUES MODERNISTES DEL PALAU:

 - La inspiració en la naturalesa amb preferència en els vegetals i les formes arrodonides de tipus orgànic entrellaçant-se amb el motiu central.

- L'ús de la línia corbada i l'asimetria.

- Hi ha també una tendència a la estilització dels motius.

- Una forta tendència a l'ús d'imatges femenines.

- La llibertat en l'ús de motius de tipus exòtic, siguin aquests de pura fantasia o amb inspiració en diferents cultures llunyanes o antigues.

- L'aplicació envolupant del motiu prenent alguna de les característiques anteriorment esmentades en contraposició amb les característiques habituals de l'objecte a decorar.

OBRES DEL MODERNISME

LA PELICULA METROPOLIS (2)

 

•  Le llum de la ciuitat

Aquí la música vol representar com es de explendorosa la ciutat de Metròplois amb les llums i els edificis alts.Una mica semblan a los Angeles d'ara.

• Els nens i Maria

En aquest fragment trobem una música com molt dolça perquè s'esta produint una escena mol tendre i amorosa entre els nens i Maria.

•  Les màquines

En aquest fragement la música es com molt aguda perquè representa el funcionament de les màquines tot feixuges, aquest tipus de canço simbolitza tensió en la situació.

• La transformació

Aquí es convienen com dues cançons una que vol representar la protagonista que està trista i l'altra que vol representar el cientific quan esta posnat en marxa la màquina.

•  La mort

METROPOLIS

PERSONATGES PEL·LÍCULA

- FRITZ LANG (el director): Va ser un home molt evolucionat perquè va ser capaç de crear una pel•lícula muda captant la tensió dels espectadors.
- METROPOLIS (la ciutat) : Era una ciutat irreal perquè els obrers estaven discriminats perquè vivien a sota de la ciutat i els que tenien més diners a dalt d'ells.
- MARIA (la protagonista): Fa el paper d'una dona molt lluitadora pels drets del obrers i les injusticies.
- ROTWANG(el científic): Fa el paper d'un home perdut, boig per una dona que estimava, i intenta crear un robot per sentir que la té. Tot i ser molt llest per cear aquets invents.
- FREDER (el fill):
- JOHN FREDER (el pare): Fa una paper d'un home que ell viu molt bé i no es dona conta de les injusticies que viuen els obrers.el paper d'un home que desconfia de tothom, fins i tot del seu fill.
- EL ROBOT: "Fa el paper" d'una dona maligne, boja.. i el que vol aconseguir, que al final no ho aconsegueix, és intentar destruir a Maria la protagonista

hans zimmer

Hans Zimmer va néixer a Fráncfort, Alemania el  12 de septiembre de 1957 és un compositor de bandes sonores cinematográfiques, pioner en la integració de música electrónica i arreglos orquestals tradicionals.

JAMES HORNER

James Horner va néixer el 14 d'agost de 1953 a Los Angeles, Califòrnia és un compositor de cinema estatunidenc nominat nou vegades per l'Oscar, aconseguint-ne dos per Titanic. Se'l distingeix per a la seva integració d'elements corals i electrònics en moltes de les seves bandes sonores, i per a l'ús freqüent d'elements musicals irlandesos celta tradicionals.

MICHAEL NYMAN

Michael Nyman va néixer a Londres el 23 de març de 1944 és un compositor minimalista, pianista, llibretista, musicòleg, fotògraf i cineasta britànic. És sobretot conegut per les bandes sonores que va escriure durant la seva llarga col·laboració amb el cineasta britànic Peter Greenaway. La seva popularitat es va disparar després de compondre la banda sonora de la guardonada pel·lícula de Jane Campion El piano que no va ser nominada a l'Oscar tot i haver-ho estat per l'Acadèmia Britànica i per al Globus d'Or.

JOHN BARRY

John Barry va néixer a York (Yorkshire) el 3 de novembre de 1933, és un compositor anglès de música de cinema. Va rebre 2globus d'or i diversos premis Bafta

JOHN WILLIAMS

John Towner Williams va néixer a Nova York (EUA) el 8 de febrer de 1932 és indiscutiblement el compositor de música de cinema més reeixit, popular i conegut de tots els temps. És el compositor elegit per a Steven Spielberg i el que ha rebut més nominacions a l'Oscar, empatat curiosament amb Alfred Newman en 45, vencent en cinc ocasions.

 

ENNIO MORRICONE

Ennio Morricone va néixer a Roma, Itàlia el 10 de novembre de 1928 és un compositor italià de música de cinema. És un dels compositors més prolífics amb aproximadament unes 300 bandes sonores al llarg de cinc dècades.

NINO ROTA:

Nino Rota va néixer a Milà el 3 de desembre de 1911 i va morir a Roma el  10 d'abril de 1979, fou un compositor italià especialment conegut per la seva feina com a compositor de música per a pel·lícules, d'entre les quals cal destacar El Padrí a més d'un bon grapat de col·laboracions amb el director italià Federico Fellini.

EL PADRÍ- NINO ROTA

HENRY MANCINI

Enrico Nicola Mancini, conegut com Henry Mancini va néixer a Cleveland (Ohio, EUA) el 16 d'abril de 1924 i va morir a  Los Angeles (Califòrnia, EUA) el 14 de juny de 1994 fou un músic nord-americà, conegut per les seves composicions de bandes sonores tals com La Pantera Rosa o Hatari!, amb peces tan genials com Baby elephant walk, que es van fer molt cèlebres. Va rebre 4 oscars, 1 globus d'or i 20 premis Grammy.

Maurice Jarre

Maurice Jarre (Lió, 1924 - Los Angeles, 2009) fou un compositor de cinema francès conegut sobretot per posar música a les pel·lícules de David Lean - Lawrence of Arabia (1962), Doctor Givago (1965), i Passatge a l'Índia (1984). Les tres bandes sonores guanyaren un Oscar.

Maurice Jarre començà la seva carrera escrivint música per al Théâtre National Populaire de París. Gràcies a la seva primera pel·lícula, Hôtel des Invalides, el 1952 i es convertia ràpidament en un compositor popular i respectat al seu país i per tot Europa.

Elmer Bernstein

Elmer Bernstein (Nova York, Estats Units, 4 d'abril de 1922 - Ojai, Califòrnia, 18 d'agost de 2004) és un compositor de cinema nord-americà, guanyador de l'Oscar l'any 1967 per Millie, una noia moderna.

Pianista súper dotat, l’exèrcit nord-americà usà llur talent en les emissions de l’Armed Forced Radio Network durant la Segona Guerra Mundial. Després de treballar en la radiodifusió al servei de les Nacions Unides, donà el salt a Hollywood el 1950, malgrat que l’èxit no li arribà fins el 1956, quan va tenir l'oportunitat de composar la banda sonora de Els Deu Manaments, la súper producció dirigida per Cecil B. De Mille.

Bernard Herrmann

Bernard Herrmann (Nova York, 29 de juny de 1911 - Hollywood, 24 de desembre de 1975), va ser un compositor estatunidenc de música de cinema. El seu debut el va fer gràcies a Orson Welles amb Ciutadà Kane i la seva col·laboració més coneguda i contínua va ser amb Alfred Hitchcock. Va ser nominat a l'Oscar en 5 ocasions, guanyant-lo únicament per L'home que va vendre la seva ànima (1941).

Miklós Rózsa (Budapest, Hongria, 19 d'abril de 1907 – Los Angeles, Califòrnia, Estats Units, 27 de juliol de 1995) és un compositor de música de cinema.
Membre d'una família acomodada de Budapest, als cinc anys d'edat aprengué a tocar el violí i inicià una educació musical que continuaria a Leipzig i a París, ciutats a les que fou enviat per ampliar coneixements.
El 1937 formà una companyia de dansa, el Ballet Hungaria, que es presentà amb èxit a Londres. Fou en la capital britànica on conegué al director cinematogràfic Alexander Korda, també hongarès i exiliat allí, que li demanà que composes la música pels seus films Knight Without Armour. Aquest episodi modificà substancialment la carrera de Rózsa, doncs seria ja definitivament conegut en el futur com a compositor musical de films, malgrat que en privat va mantenir la seva preferència pel classicisme i la renovació musical: en aquest sentit fou un gran admirador de Béla Bartók, Erik Satie i altres autors d'aquesta generació, i ell mateix arribà a compondre peces simfòniques i música de cambra.

Alfred Newman

Alfred Newman (17 de març de 1900 - 17 de febrer, de 1970) fou un compositor estatunidenc, arranjador, i director de música per al cinema.
En una carrera que abraçava més de quaranta anys, Newman componia música per a més de dues-centes pel·lícules. Fou un dels compositors de cinema més respectats del seu temps, i actualment es considera un dels més grans en la història. Al costat de compositors com Max Steiner, Erich Wolfgang Korngold, Franz Waxman i Miklós Rózsa, Newman va tenir un paper important en la tradició de compondre música original per a pel·lícules